Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena lentament sense dir res.... Així arribàvem els pioners i caravel·les, la primera nit, gairebé de fosc, amb la lluna ja brillant, al refugi de Coll de Banyuls, després de tot un dia caranejant per la frontera estatal, dalt les muntanyes de l'Albera. Però, a diferència dels versos de Pere Quart, no sentíem pena, sinó joia, i és que estàvem començant una sortida plena d'alegria, bon ambient, paisatges sorprenentment agrestes a tocar mar,  tranquil·litat, història, bona companyia, esforç....

Vam començar dissabte a Colera (Alt Empordà) , arran de mar. Vam tocar l'aigua i vam seguir la riera de Molinàs cap a l'interior, fins arribar al poble abandonat que li dóna nom. Des d'allí va començar una forta pujada cap a les runes del Castell de Molinàs, des d'on es contemplava la immensitat del mar darrera els últims contraforts del Pirineu. Vam passar per la petita ermita de Sant Miquel de Colera i vam anar a la base de les Barbes del Boc, vam planejar per rodejar-les i va fer el cim de Puig d'en Jordà. Allí dalt la vista era impressionant. Al sud, i d'est a oest, el Cap de Creus, el Golf de Roses, la silueta femenina del Montgrí, el Montseny, els cingles de Tavertet i l'Alta Garrotxa, tot això envoltant la gran Plana de l'Empordà. Al nord, el Golf de Lleó, Cerbera, Banyuls, Argelers, la plana del Rosselló i l'imponent Canigó. Com dirien el pastor i la sirena de la llegenda: "Si sabesses el mar com n'és bonic! Si sabesses la llum de la carena!"

Vam fer nit a un antic refugi antiaeri i l'endemà, vam girar cap al sud per tancar la travessa, gairebé circular. Vam passar pel Monestir de Sant Quirze de Colera, el poblet de Vilamaniscle i l'ermita de Sant Silvestre de la Valleta. Des d'allí vam pujar en direcció Puig Tifell, sense arribar-hi, per caranejar cap a Cap de Ras, entre Llançà i Colera. I, per celebrar el final de la travessa i recuperar les energies, tots directes cap a l'aigua!

En aquesta petita península, gairebé verge, vam passar la resta de sortida. Ara a una cala, ara a l'altra, anant a fer una volta al bosc o fent una banyadeta ben ràpida (que l'aigua estava molt freda), prenent el sol, o la llum de les flames blaves d'un rom cremat sota la llum de la lluna i amenitzat per havaneres i altres cançons. Els massatges sentit les onades, les llargues xerrades, la pesca de musclos i altres cloïsses per la paella d'arròs del gran sopar, un taller d'estels i una bona obra (netejant de deixalles aquelles cales), van ser algunes de les activitats que vam fer aquells dies. Però l'esperit de calma i d'unió entre tots els membres de la unitat, van fer que sovint, no calgués fer res especial per sentir-nos ben satisfets.

Finalment, vam anar cap a Llançà a agafar el tren, però durant el viatge l'alegria no va decaure i les converses i cançons es van  allargar fins al moment d'acomiadar-nos i, ara sí, donar per acabada una gran sortida.